“Totes aquelles persones estaven estretament lligades entre sí per la fe comú i s’esforçaven en no deixar penetrar en el seu grup a qui no la compartia. Tenien les seves confraries i els seus àpats, on partien junts el pa, com si formessin tots una gran família. Tot això era comprès en la seva doctrina, en aquell “estimeu-vos els uns als altres”. Però, podien estimar algú que no se’ls assemblava? Era difícil esbrinar-ho.
Barrabàs no hagués volgut formar part d’aquests àpats de cap manera; la simple idea de barrejar-se així amb els altres el xocava. No volia ser res més que ell mateix, i allò era tot.
Tanmateix, els cercava.
Fins i tot simulava la intenció de voler esdevenir un més… si tan sols arribés a comprendre bé la nova creença.”
“L’ésser solitari pateix, es troba pres d’una certa inquietud, perquè no pot compartir els seus pensaments, els seus sentiments, amb els altres. Quan un sent un gran plaer, voldria fer saber als altres que existeix, que sent, que estima, que viu, que lluita, que combat.”
Piotr Kropotkin
La moral anarquista – 1889
