"normal"


Un ratolí de consciència tenaç


Publicat el 11 ag., 2016

Així doncs aquesta persona directa és la que jo trobo autèntica, una persona normal, com la que voldria veure la mare més tendra, la naturalesa, quan amb tant d’amor la féu néixer sobre la terra. Envejo aquestes persones fins a treure la bilis. Són beneites, això no us ho discuteixo, però potser una persona normal ho ha de ser, de beneita, vosaltres què en sabeu? Potser fins i tot és bonic. I estic tan convençut d’aquesta, diguem-ne, sospita, que si per exemple agafem l’antítesi de la persona normal, és a dir la persona amb consciència tenaç que probablement no procedeix del si de la naturalesa sinó d’un retort (això ja és gairebé misticisme, senyors, però em fa l’efecte que és veritat); aquest home retort es troba tan sotmès davant de la seva antítesi que ell mateix, amb tota la seva consciència, acaba pensant escrupolosament en si mateix com a ratolí i no com a persona. Pot ser un ratolí de consciència tenaç, però no deixa de ser un ratolí, mentre que l’altre és una persona, així que… I el més important és que ell mateix es considera un ratolí, tot i que ningú no li ha preguntat si ho és. Això és essencial.

Fiódor Dostoievski

Apunts del subsòl – 1864

Segueix llegint