Vam tornar a la vall pels nostres mitjans i a l’hostaler, que ens preguntava tot fent una rialleta com ens havia anat, mentre mirava de cua d’ull els nostres rostres atordits, vam respondre descaradament que havíem fet una magnífica excursió, vam pagar el compte i marxarem amb dignitat. Era això, la carn de l’ós: i ara, que han passat molts anys, me’n penedeixo d’haver-ne menjat tan poca, ja que, de tot el que la vida m’ha ofert de bo, res ha tingut, ni tan sols per aproximació, el gust d’aquella carn, que és el gust de ser forts i lliures, lliures també d’equivocar-nos, i amos del nostre propi destí.