Citacions


Un ratolí de consciència tenaç


Publicat el 11 ag., 2016

Així doncs aquesta persona directa és la que jo trobo autèntica, una persona normal, com la que voldria veure la mare més tendra, la naturalesa, quan amb tant d’amor la féu néixer sobre la terra. Envejo aquestes persones fins a treure la bilis. Són beneites, això no us ho discuteixo, però potser una persona normal ho ha de ser, de beneita, vosaltres què en sabeu? Potser fins i tot és bonic. I estic tan convençut d’aquesta, diguem-ne, sospita, que si per exemple agafem l’antítesi de la persona normal, és a dir la persona amb consciència tenaç que probablement no procedeix del si de la naturalesa sinó d’un retort (això ja és gairebé misticisme, senyors, però em fa l’efecte que és veritat); aquest home retort es troba tan sotmès davant de la seva antítesi que ell mateix, amb tota la seva consciència, acaba pensant escrupolosament en si mateix com a ratolí i no com a persona. Pot ser un ratolí de consciència tenaç, però no deixa de ser un ratolí, mentre que l’altre és una persona, així que… I el més important és que ell mateix es considera un ratolí, tot i que ningú no li ha preguntat si ho és. Això és essencial.

Fiódor Dostoievski

Apunts del subsòl – 1864

Segueix llegint

One thirty-six a.m.


Publicat el 11 ag., 2016

One thirty-six a.m
 
I laugh sometimes when I think about
say
Céline at a typewriter
or Dostoevsky…
or Hamsun…
ordinary men with feet, ears, eyes,
ordinary men with hair on their heads
sitting there typing words
while having difficulties with life
while being puzzled almost to madness.
 
Dostoevsky gets up
he leaves the machine to piss,
comes back
drinks a glass of milk and thinks about
the casino and
the roulette wheel.
 
Céline stops, gets up, walks to the
window, looks out, thinks, my last patient
died today, I won’t have to make any more
visits there.
when I saw him last
he paid his doctor bill;
it’s those who don’t pay their bills,
they live on and on.
Céline walks back, sits down at the
machine
is still for a good two minutes
then begins to type.
 
Hamsun stands over his machine thinking,
I wonder if they are going to believe
all these things I write?
he sits down, begins to type.
he doesn’t know what a writer’s block
is:
he’s a prolific son-of-a-bitch
damn near as magnificent as
the sun.
he types away.
 
and I laugh
not out loud
but all up and down these walls, these
dirty yellow and blue walls
my white cat asleep on the
table
hiding his eyes from the
light.
 
he’s not alone tonight
and neither am
I.

Charles Bukowski

The night torn mad with footsteps – 2001

Segueix llegint

Mikhail Bakunin 

Notes sobre anarquia – 1871

La tirania social, sovint aclaparadora i funesta, no presenta aquest caràcter de violència imperativa i despotisme legalitzat que distingeix l’autoritat de l’estat. No s’imposa com una llei a la que tot individu està forçat a sotmetre’s sota amenaça de càstig jurídic. La seva acció és més suau, més imperceptible, però molt més poderosa que la de l’autoritat estatal. Domina als homes pels hàbits, les costums, per la massa de sentiments i prejudicis tant materials com de l’esperit i del cor i constitueix el que anomenen l’opinió pública. Envolta l’home des del seu naixement, el traspassa, el penetra i forma la base mateixa de la seva existència individual: de manera que cadascú és en certa manera còmplice contra si amteix, sovint sense ni tan sols adonar-se’n. Resulta que per a revelar-se en contra d’aquesta influència que la societat exerceix naturalment sobre ell, l’home hauria de revelar-se en part contra sí mateix, ja que totes les seves tendències i aspiracions no són res més que el producte de la societat que l’envolta. D’aquí ve aquest poder immens exercit per la societat sobre els homes.

Segueix llegint

L’última revolució


Publicat el 3 oct., 2015

Ievgueni Zamiatin

Nosaltres – 1921

 

–Això no té cap sentit! És absurd! No t’adones que això que trameu és una revolució?

–Sí, la revolució! Per què ha de ser absurda?

–Doncs perquè no hi pot haver cap revolució. Perquè la nostra revolució va ser l’última, i no ets tu qui parla sinó jo. I ja no n’hi pot haver cap més. Això ho sap tothom…

El triangle agut i burleta de les celles:

–Estimat, tu ets matemàtic. Encara diria més: ets un filòsof de les matemàtiques. A veure, doncs: digue’m quin és l’últim número.

–Què vols dir? No… no t’entenc. Què vols dir l’últim?

–Doncs el darrer, el de més amunt, el més gran de tots.

–A veure, I, això sí que és absurd. El nombre de nombres és infinit, com vols que n’hi hagi un que sigui l’últim?

–I com vols que una revolució sigui l’última? No pot ser, les revolucions són infinites! El concepte últim és infantil. Als nens els fa por l’infinit, i han de poder dormir bé a la nit…

–Però quin sentit té tot plegat, per l’amor del Benefactor? Quin sentit té si ja som tots feliços?

–Posem que sí… Molt bé, doncs, diguem que és així. I ara què?

–Quina gràcia! La pregunta típica de les criatures. Explica qualsevol cosa a un nen, fins al final, i sempre et preguntarà: “I ara què? I per què?”.

–Els nens són els únics filòsofs valents. I els filòsofs valents són sempre nens. Perquè cal fer sempre com els nens i preguntar-se: “I ara què?”.

Ievgueni Zamiatin

Segueix llegint

Truth is only sought by individuals


Publicat el 21 ag., 2015

“‘Of course one does meet brilliant men’, said Nikolay, ‘but they are isolated. The fashion nowadays is all for groups and societes of every sort. -It is always a sign of mediocrity in people when they herd together, wether their group loyalty is to Solovyev or to Kant or Marx. The truth is only sought by individuals, and they break with those who do not love it enough.”

Boris Pasternak

Doctor Zhivago – 1957

Segueix llegint

“Oh, how one wishes sometimes to escape from the meaningless dullness of human eloquence, from all those sublime phrases, to take refuge in nature, apparently so inarticulate, or in the worldlessness of long, grinding labor, of sound sleep, of true music, or of a human understanding rendered speechless by emotion!”

Boris Pasternak

Doctor Zhivago – 1957

Segueix llegint