Mikhail Bakunin
Notes sobre anarquia – 1871
La tirania social, sovint aclaparadora i funesta, no presenta aquest caràcter de violència imperativa i despotisme legalitzat que distingeix l’autoritat de l’estat. No s’imposa com una llei a la que tot individu està forçat a sotmetre’s sota amenaça de càstig jurídic. La seva acció és més suau, més imperceptible, però molt més poderosa que la de l’autoritat estatal. Domina als homes pels hàbits, les costums, per la massa de sentiments i prejudicis tant materials com de l’esperit i del cor i constitueix el que anomenen l’opinió pública. Envolta l’home des del seu naixement, el traspassa, el penetra i forma la base mateixa de la seva existència individual: de manera que cadascú és en certa manera còmplice contra si amteix, sovint sense ni tan sols adonar-se’n. Resulta que per a revelar-se en contra d’aquesta influència que la societat exerceix naturalment sobre ell, l’home hauria de revelar-se en part contra sí mateix, ja que totes les seves tendències i aspiracions no són res més que el producte de la societat que l’envolta. D’aquí ve aquest poder immens exercit per la societat sobre els homes.